No sé si va ser per l’asfalt nou del circuit de Sepang, per la mala sort d’alguns pilots, per la caòtica sortida, o per tots aquests motius junts, que al meu entendre hem viscut un dels GP força més interessants que hem viscut darrerament .

Lewis Hamilton, qui creu que l’asfalt per on passa el seu Mercedes es converteix en or, no es podia creure que el seu motor digués prou quan ja tenia la victòria a la butxaca. I és que es nota que a Mercedes estan molt ben acostumats, ja que el seu únic argument era el que el seu motor Mercedes havia estat l’únic dels vuit que hi havia a pista que havia fallat. El que jo crec que va callar va ser: “vinga ja, que un Mercedes falli val, que el de Nico falli pot ser, però el meu? Això no pot ser col·lega! ”

Així doncs, a falta dels Mercedes al capdavant estava clar que la victòria seria per a un Red Bull, i aviat vam veure que concretament seria per al de Daniel Ricciardo. Com bé apuntaven els companys de Movistar, a partir que en Hamilton es va retirar i els dos bulls van entrar a boxes, en Max Verstappen va pegar una baixada que li va permetre al Daniel obrir un gap d’uns segons que li asseguraria la victòria. Quin va ser el motiu? ¿El físic?

El pilot a completar el podi va ser un Nico Rosberg, que va passar de poder perdre el liderat i anar últim en carrera a protagonitzar una de les millors remuntades de la carrera i a liderar el campionat amb 23 punts d’avantatge sobre el seu company. Molts pensareu que això es deu únicament i exclusivament a la mala sort d’en Hamilton, però jo també veig que es deu a un Nico lluitador que no es va rendir en cap moment sabent que perdria un bon coixí de punts importantíssims per al desenllaç del mundial.

Ja fora del podi va arribar en Kimi Raikonen, el finlandès va tenir una carrera molt solitària, ja que l’únic amb qui lluita darrerament s’havia retirat (en Sebastian Vettel va abandonar en la primera volta després de complicar-li la vida al seu compatriota). Mai va poder optar per lluitar amb els Red Bull, ni tampoc va veure perillar la seva posició davant els pilots que venien per darrere. El trist de l’assumpte és que quan va arribar en Nico Rosberg (des del 17è lloc) sembla que ni tan sols des de l’equip es plantegessin una estratègia per defensar la posició davant de la bala platejada.

5è va arribar Bottas, un altre que tal balla. El seu Williams ha caigut molt en rendiment al llarg d’aquesta temporada, però en Valteri segueix al peu del canó i aconsegueix ficar regularment el cotxe en els punts. A poc més de 2 segons d’ell va finalitzar en Sergio Pérez. Això podria semblar una metàfora del que succeeix en el campionat de constructors, però la veritat és que ja no ho és. Parlo que Force India ja ha superat a Williams en la seva lluita particular per la quarta posició, i ja és el millor equip no oficial que compta amb motor Mercedes.

En Fernando Alonso va arribar 7è. L’asturià, sense fer gaire soroll, ja porta 42 punts aquest any amb el seu McLaren, fet que li permet ser 10è en la classificació general del mundial. Sí, ser desè no és ser campió o bicampió, però tampoc és lluitar per un punt en carreres puntuals contra els pitjors equips de la graella. Enteneu per on vaig? A veure si serà veritat que el millor està per arribar…

En Nico Hulkenberg va arribar darrere d’en Fernando. El Nico segueix sumant, segueix contribuint a la progressió del seu equip però ja no està de moda com ho va estar l’any passat després del seu triomf a Le Mans. Es veu superat constantment pel seu company, i no sona en els possibles vaivens de l’any que ve. Curiosament darrere d’ell va acabar un altre que molt habitualment es veu eclipsat pel seu company i que la temporada que ve ja no hi serà. Sí, parlo d’en Jenson Button. El britànic contribueix també a la collita de punts del seu equip, però no hi ha molt més a dir.

I l’últim a arribar dins la zona de punts va ser en Joylon Palmer. Aquest sí dóna per parlar perquè és la seva primera vegada en els punts a la màxima categoria. A més va haver d’aguantar la pressió de tenir a un Toro Rosso a 3 segons, concretament el de Carlos Sainz, el qual teòricament és molt superior al Renault, encara que mai va donar senyals d’atac. Però el cert és que ha tingut un any de debut molt complicat, en part per la situació de l’equip en el qual està, i tot sembla indicar que l’any que ve no comptarà amb un seient.
Aquesta mateixa setmana ja es disputarà el GP de Japó. Només queden 5 carreres per arribar a la fi del mundial, i ara sí que es comença a posar una mica interessant saber qui guanyarà el mundial. ¿Serà capaç en Hamilton de remuntar? Serà capaç en Rosberg d’aguantar la pressió i contenir a Hamilton?

Leave a Reply