Aquest cap de setmana es va iniciar el campionat de la GP3 Series i el gal·lès Matt Parry va tenir l’amabilitat d’atendre’ns i parlar-nos sobre com li va anar el any passat, que espera del futur immediat i moltes coses més que ens  explica a continuació.


Per què vas decidir de canviar a la GP3 enlloc de quedar-te a les World Series by Renault?

A principis d’any donàvem per fet que ens quedaríem a l’Eurocup, que signaria amb Koiranen per córrer la temporada amb ells. Sobretot després d’un any una mica decepcionant pensàvem que ens hi havíem de quedar per conquerir-la. Malgrat tot, això era tan sols un pla inicial; després vàrem considerar la GP3, hi vam fer un cop d’ull després dels tests a Abu Dhabi, en vam parlar amb l’equip i es va fer. Crec que és un bon pas endavant i també quelcom que jo necessitava; un nou repte. He gaudit molt del poc que porto a la GP3 i espero amb ganes la primera cursa!

Malgrat ser campió el 2013 de la Formula Renault 2.0 NEC, el teu rendiment no s’ha vist reflectit en l’Eurocup aquesta passada temporada. Què va passar exactament?

Ha estat un any com una muntanya russa, i amb més baixades que no pas pujades. És obvi que vàrem arribar a l’Eurocup amb moltes expectatives, esperant poder lluitar pel campionat. Els tests van anar bé, érem allí, però amb el canvi de compostos pel 2014 vam notar una diferència molt gran amb l’anterior, el qual no ens ho esperàvem. Quan miro enrere penso que l’equip i jo en particular vam trigar molt a adaptar-nos, fet que junt amb certs errors meus feien la situació encara pitjor. Tot i així crec que els companys de Fortec admetrien que no pensaven que tenien el millor cotxe al principi de la temporada, però vam treballar de valent i, tot i que potser massa tard, al final ens en vam sortir. Va ser molt decepcionant tot plegat, però he après molt de les meves errades i esperem que aquest any no es repeteixi.

A la Fórmula Renault teníeu els Michelin, i aquí a la GP3, els Pirelli. Quina és la diferència entre els dos compostos? És molt diferent gestionar-los?

Per descomptat, no crec que hi hagi massa que es pugui comparar. De fet, la pregunta hauria de ser “Què és el mateix?”, que al cap i a la fi és no-res. El pneumàtic en si ja és un repte del qual n’he gaudit. Crec que és essencial per un pilot jove, especialment si vol entrar a la Fórmula 1, aprendre del canvi; aprendre a gestionar aquests pneumàtics. Això és el difícil repte a la Fórmula 1 i també el que ens trobarem aquí. M’ha encantat la qualitat del pneumàtic a una volta, que és com una ruixada d’adrenalina pel pilot, tot sabent que només tindrà una oportunitat. En situació de cursa has de rodar cinc segons més lent per poder aguantar quaranta minuts. És un gran repte i per això tinc ganes de córrer ja, perquè encara no m’he trobat en la situació de tenir cotxes darrere pressionant-me. Suposo que el que faria seria apretar durant tres voltes i així allunyar-m’hi fins tenir un bon coixí que em permeti estar còmode. Crec que serà una cursa interessant, sobretot pel que fa a la gestió d’aquestes Pirelli, repte el qual ja tinc ganes d’assumir.

Aquest any la cursa 1 serà 4 voltes més llarga. Serà molt repte? Com creus que serà el teu ritme?

La llargada de les curses és un extra: 40 minuts per la primera i després 30 per la segona. Aquest any, a més a més, els pneumàtics seran més tous comparats amb els del passat. Sé que és un repte complicat. En els test hem pogut observar que la millor forma de fer una cursa és, com t’he dit abans, començant a rodar tres o cinc segons més lent, i mantens el ritme durant les vint-i-dues voltes, crec que són per quaranta minuts. És el que intentarem fer a la cursa, però com ja t’he dit, no sé com ho administrarem tenint un grapat de pilots darrere pressionant. El que és important és no fer errades com perdre el darrere o patinar les rodes tractores. Serà interessant sobretot per aquest últim punt.

Véns d’una categoria on no s’aplica la norma del reverse grid, a diferència de la GP3. Què en penses, d’aquest sistema? Com creus que serà el teu rendiment a qualificació i cursa tenint en compte la situació?

Vam estar provant als test del Circuit de Catalunya el rendiment en qualificació i ens mostrem forts, sobre un TOP5. La reverse grid serà també quelcom nou per mi. Crec que dóna una bona oportunitat si fas TOP8 i has tingut una mala qualificació, sobretot si fas el 8è lloc. Serà molt diferent per mi, sobretot en el cas de que em trobés al davant en la primera cursa, fet que m’obligaria a provar avançaments a la segona. No conec les característiques d’aquest nou cotxe, especialment coses com el seu comportament darrere un altre, però jo intentaré de gaudir d’aquest cap de setmana, que amb bona feina podem tenir una molt bona oportunitat. El cotxe serà allí i intentarem lluitar pel liderat, com a mínim podi, per poder endur-nos un bon primer sac de punts per començar.

Quin és el pla per tota la temporada? Quin serà l’objectiu?

L’objectiu serà un TOP3 com a mínim. És evident que no saps ben bé on seràs fins la primera cursa; als test tens temps molt dispersos, tot molt diferent que en situació de qualificació, quan tothom surt al mateix temps, posa els pneumàtics al mateix temps, té la mateixa quantitat de pneumàtics… allí sabrem on som. Serà interessant també, espero poder mostrar quelcom semblant a l’aconseguit en els test!

Quins pilots veus com els més forts pel campionat?

Hi ha molts pilots que semblen forts. Qui és el més fort? No ho sabria dir; seria millor preguntar-s’ho al final de la cursa, tot i que ja em puc fer a la idea: Ocon, Jann Mardenborough, Kirchhöfer, que ha estat molt ràpid als test, etc. Penso també en en Seb [Morris], el meu paisà, qui crec que pot ser fort a mitjan temporada. Gilbert, també, o Fuoco, que són pilots que lluitaran fort. Serà apretat però intentarem acabar davant seu fent una bona feina, el qual és el nostre objectiu. Per descomptat els meus companys d’equip, Fong i Eriksson, seran rivals. Tenim un bon paquet amb el cotxe, pilots i equip; és bo tenir companys del nivell d’aquests, que apretant t’obliguin a exigir-te més per no quedar enrere. Crec que amb tot plegat tindrem una bona temporada tant individualment com com a equip.

Posem per cas que comences des de la vintena posició i et veus obligat a avançar. Hem vist que fer-ho amb el cotxe de l’any passat és força complicat; què faries? Apretar, no apretar, gastar pneumàtics…

És un gran repte perquè a sobre et trobes amb l’aire brut, i estar darrere un altre cotxe redueix molt la downforce, fet que ho complica extremadament. Crec que amb aquests cotxes el millor que pots fer és pressionar l’altre pilot perquè faci una errada i així aprofitar-ho, o que gasti més pneumàtic que tu. És com el gat i el ratolí. És per això que és tan complicat, i espero no trobar-me en la situació, però si m’hi trobés de fer suposo que és el que faria; intentar escalar posicions d’aquesta forma fins un TOP8. Pensa que fins el TOP10 no hi ha punts, i això és un pèl injust pel qui per exemple sortint 20è pugi fins la 12a plaça. Per això el més important de l’any serà ser consistent i aconseguir podis i alguna o altra victòria. La constància és el més important. Si no tens un bon cap de setmana són molts punts perduts!

Crec que el pitjor en aquests casos és la reverse grid, quan per exemple, tot i una bona qualificació, el qui abandoni en la primera cursa ja pot donar el cap de setmana per perdut.

Sí, sí, sense cap dubte.

Aquest any tornarem a Sotxi?

Sí, aquest any la GP3 també passarà per Sotxi.

Què n’esperes, d’aquesta ronda?

No ho sé; deixem-ho en que alguna cosa faré. Per saber com vaig m’esperaré a Sotxi, més o menys. Tampoc he passat per Red Bull Ring així que aquest serà un altre canvi per mi. Això és part de la competició; pilots que no han estat en alguns traçats són capaços de sobresortir de qualsevol forma. Em considero un pilot que aprèn força ràpid i que no necessito massa temps per aprendre un circuit. Res serà un problema en aquest sentit i Sotxi encara menys. L’any passat en Dean i el mateix Eriksson van fer un bon treball; allí sabrem com anem. Tinc ganes que comenci ja la temporada!

Finalment, hem sabut que ara vius a Catalunya, als voltants de Barcelona. Com t’hi sents?

He gaudit del que duc a Barcelona, o a Espanya hauria de dir, perquè de moment visc a Sant Feliu. És un poble força tradicional i costa parlar anglès amb la gent, fet que és també un repte per mi. Però ho gaudeixo força; tinc uns quants amics i m’agrada veure com la gent és amigable i ben aviat et dóna un cop de mà. Molta gent passa també per la platja de Barcelona, la qual la tinc a uns 40 minuts de casa; és un lloc especial. Especialment durant els caps de setmana, quan és relaxant i hi ha bon ambient. És molt agradable i espero quedar-m’hi durant un temps. Està bé fugir de l’ambient de confort, ara m’he posat sota pressió i dur entrenament; tot un repte! Sí, ho estic gaudint d’allò més.

Leave a Reply