El temps passa ràpid i si no que l’hi diguin a Carlos Sainz. Fa res encara defensava el seu honor al WRC i actualment es troba amb un fill a la Fórmula 1 i ell deixant-se la pell per desenvolupar un futur projecte francès al Dakar. No obstant això, el madrileny farà avui una mirada enrere per recordar el moment que el va portar a la glòria per primera vegada; avui es compleixen 25 anys del Ral·li de San Remo on va obtenir el primer Mundial de Ral·lis.
Doncs si, va trigar poc Carlos Sainz a demostrar el seu gran talent al volant d’un cotxe. El pilot madrileny va debutar al Ral·li de Portugal de 1987 al costat d’un equip privat amb el qual no va poder fer res. L’any següent, encara com privat, es va passar a Ford, per donar el 1989 el pas definitiu a Toyota, on l’esperaria l’èxit en el seu segon any amb la marca japonesa.
Sainz va començar la temporada de 1990 de manera una mica discreta. A Montecarlo va tenir el seu primer duel directe amb el francès Didier Auriol -que va ser el seu gran contrincant aquest any- i va perdre la primera batalla. Després d’aquest ral·li es van anar directament a Portugal després de cancel·lar la prova de Suècia per falta de neu. En terres portugueses Sainz va abandonar, seguint una mala ratxa a Safari i Còrsega, on va tornar a cedir punts amb el francès de Lancia.
Però tot canviaria i aniria a millor a partir del Ral·li Acròpolis a Grècia, on va obtenir la primera victòria mundialista de la seva trajectòria esportiva. Una gran primera victòria que al costat d’un nou abandonament d’Auriol donava esperances a una afició espanyola que cada dia estava més enganxada al món dels Ral·lis.
A partir d’aquest Ral·li Acròpolis va començar una ratxa imparable i impressionant que el va fer escapar-se a la general i catapultar-se directament cap al primer títol d’un espanyol al WRC, que pel llavors tan sols tenia 17 anys de vida. Carlos Sainz va guanyar a Nova Zelanda i a Finlàndia, i va fer podi a Argentina i Austràlia.
Les coses les deixava molt de cara per al madrileny, que va aprofitar 3 abandonaments d’Auriol i tan sols un tercer lloc del francès en aquestes quatre curses per escapar-se amb molt d’avantatge a la classificació de pilots.
I va arribar el Ral·li de San Remo, on Sainz va entrar al llibre històric d’aquesta modalitat. El pilot de Toyota va començar liderant la prova, però es va sortir a meitat del ral·li i va cedir dues posicions amb els Lancia. L’italià Massimo Biasion es va distreure al veure Sainz aparcat al costat de la pista i es va sortir també, deixant la victòria en mans d’Auriol i el segon lloc per a Juha Kankkunen.
Això va significar dues coses: a Carlos Sainz li valia la tercera posició per ser campió del món del WRC per primera vegada, sent el primer i fins avui únic a aconseguir aquesta gesta, que va popularitzar de forma espectacular el món dels ral·lis a tota la Península . No obstant això, la mala regularitat del seu equip durant la temporada els hi va fer perdre el campionat de constructors en aquesta mateixa prova italiana, quedant Lancia com a campió per davant de Toyota.
Aquest 1990 va catapultar a Carlos Sainz com un dels grans pilots que han passat per aquest Mundial de Ral·lis. El madrileny va ser subcampió l’any següent en perdre per tan sols set punts al Mundial en benefici de Kankkunen. Però això tan sols va ser el principi d’una gran rivalitat, que es va repetir en el 92 a favor de Sainz, que va ser quan va obtenir el seu segon i últim títol.
No obstant això, el madrileny va començar a acumular molt mala sort a les seves temporades. El 1993 va tenir una mala temporada en passar-se a l’equip rival, Lancia, però a partir de 1994 va començar una bona etapa amb Subaru sense final feliç, ja que va perdre els dos campionats que va disputar amb aquest equip per molt poca distància: el 1994 Auriol es va venjar de la victòria de Sainz el 1990, mentre que l’any següent Collin McRae va guanyar a Gran Bretanya per superar-lo per només cinc punts al madrileny, malgrat que aquest guanyés més ral·lis que mai.
Els seus últims deu anys al WRC van seguir amb aquesta tònica, amb mala sort a les temporades en general, aconseguint el subcampionat de 1998 a la tornada amb Toyota, i obtenint cinc vegades la tercera posició de la general. Per contra a aquesta situació, Carlos Sainz va augmentar la seva història en aquesta categoria, sumant fins a la seva retirada en el Ral·li de Grècia de 2005 un total de 26 victòries, 97 podis i més de mil punts acumulats.
Carlos Sainz s’havia convertit en el pilot amb més victòries de la història, fins a ser superat per Marcus Gronholm al 2007 i més tard per Sébastien Loeb i Sébastien Ogier. També va ser el que més podis havia trepitjat fins que arribés la supremacia de Loeb amb Citroën. A més, per concloure aquest repàs estadístic de la gran carrera esportiva de Sainz, manté el rècord de més ral·lis disputats en les seves 19 temporades amb 196 ral·lis. Veurem si ara el mític madrileny pot seguir ampliant el seu gran palmarès amb una última gran victòria en els pròxims Dakar .
